Introducció

Unitat Catalana és un partit polític de Catalunya Nord que va néixer al 1986. Es defineix com un moviment català, democràtic, progressist i europeu, membre de la A.L.E. (Alliança Lliure Europea). Es nega a les lluites polítiques esquerra-dreta, i doncs dona suport a totes les iniciatives i candidatures que rebutgen el centralisme i el jacobinisme, però que es comprometen en una més gran decentralització i en un reconeixement de la identitat catalana. El seu projecte institucional, un "Estatut per una entitat territorial de Catalunya Nord", elaborat al 1991, va ser editat al 2006 en un petit fulletó, i representa l'objectiu a llarg termini del nostre moviment. Es tracta d'un llarg estatut d'autonomia que ha de fomentar importants relacions culturals, econòmics i institucionals amb la resta dels Països Catalans, tot quedant-se a l'estat francés. Per tant, Unitat Catalana es compromet pel reconeixement institucional de Catalunya Nord i la seva separació de la Regió francesa del Llenguadoc. En una primera etapa, també és favorable a la creació d'una regió catalana.

 

 

Lideratge del partit

Successivament, va ser presidit per :

Andreu BARRERE (1986-1989)

Llorenç PLANES (1989-2001)

Jaume POL (2001-2003)

Jaume ROURE (2003-2013)

Brice LAFONTAINE (des del 2013)

 

Els orígens de Unitat Catalana

Des de l'inici del segle XIX, diverses posicions tant collectives com individuals van exigir el reconeixement institucional de la identitat catalana idetité, però és només a partir del 1969 que un moviment identitari que s'afirma com polític apareix : el « Front de la Joventut Catalana », que va néixer de la politització del « Grup Cultural de la Joventut Catalana », creat al 1967. Al 1970, el FJC crearà el « Comitè Rossellonès d’Estudis i d’Animació » que tenia com a objectiu d’organitzar un veritable partit polític: naixerà al 1972 amb el nom d’« Esquerra catalana dels Treballadors ». L’ECT presentava un candidat, Miquel Mayol, a les eleccions "legislatives" del 1973, al mateix temps que el moviment « Acció Regionalista Catalana » ho feia amb Gilbert Grau a l'altra circumscripció del departament dels Pirineus Orientals. Van ser les primeres candidatures catalanistes. Miquel Mayol obtingué un 1,22 %, i Gilbert Grau 2,08 %.

L'ECT continuarà la seva acció, sobretot a través de la participació a les lluites socials i a la defensa de la cultura i de la llengua catalana, però també del medi ambient. Es presentarà a la major part de les batalles electorals, especialment a les eleccions municipals de Perpinyà al 1983 amb una llista electoral encapçalada per Maria-Angel Falquès (2.51 %).

Per a fer crèixer la seva basa, l'ECT es transformarà en Unitat Nacionalista al 1984, així incorporant nous activistes. Unitat Nacionalista es posarà al treball immediatament per presentar una llista anomenada "Unitat Catalana" per a les eleccions regionals del 1986, encapçalada per Andreu Barrere i obtindrà uns 2.87 %. D'aquesta llista i dels que li van donar suport naixerà Unitat Catalana al Congrès de Sureda el 22 de Juny 1986.

 

Les Realitzacions

Des de la seva creació, Unitat Catalana va obtenir interessants resultats electorals. Al 1988, Claudi Bordaneil obté 7.1 % a les eleccions "cantonals" al cantó de Toluges. Esdevé tinent d'alcalde de Cànoes al 1989. A les eleccions municipals del 1989, la llista UC de Perpinyà, encapçalada per Jaume Roure, aconsegueix el 3.7 % dels vots. Al 1993, a Perpinyà es fan eleccions municipals anticipades. Unitat Catalana integra la llista Perpignan-Oxygène de Jean-Paul Alduy, clarament compromesa per la defensa de la identitat catalana i l'establiment de relacions amb Catalunya. La victòria d'aquesta llista permet a Unitat Catalana d'obtenir dos càrrecs de tinent d'alcalde (Jaume Roure i Jaume Pol) i dos de regidor (Joan Pere Olive i José Gratacos). A més, a les eleccions del 1994, Llorenç Planes obté el 6.3 % dels vots al centre ciutat de Perpinyà.

Amb les eleccions municipals del 1995, segueix creixent la presència d'Unitat Catalana amb 17 elegits a 8 municipis, incloent Perpinyà on Jaume Roure encara es queda al càrrec de regidors als Afers catalans.

A Perpinyà tant com als altres municipis, els elegits del partit tenen el paper de defensor de l'identitat catalana: ajuda a les escoles catalanes i a cursos de català, nom dels carrers en català, promoció de festes tradicionals com la Sant Joan o la Sant Jordi...

Mentre alguns catalanistes escullen d'integrar seccions locals de partits sud-catalans que volen introduir-se a Catalunya Nord, Unitat Catalana sempre rebutja la solució de transformar-se en una sucursal d'un moviment sud-català i conservarà la seva independència i lliberta de decisió.

Successivament, haurà d'enfrentar-se a la implantació d'una secció nord-catalana "d'Esquerra Republicana de Catalunya" al 1989, del "Partit per Catalunya" (sucursal del "Partit per la independència") del 1996 fins al 2002, i de "Convergència Democràtica de Catalunya" des del 2006. Es nota que aquestes implantacions no van coincidir una millora dels resultats electorals. L'elecció on una candidatura ha obtingut el millor resultat encara és l'elecció regional del 1986 amb 5324 vots per Unitat Catalana.